En aquesta vesprada plujosa d’hivern ens visita el Sergio Piedras, un viatger de la vida, un explorador de l’ànima humana. Ve amb la seva filla que l’acompanya amb una presència dolça i tranquil·litzant. El sermó inicial del Marc li encaixa com un guant i s’inicia la conversa i floreix fruit de la improvisació i les lleis de la sincronicitat. Estar connectats no vol dir preparar les coses fins al detall, sinó deixar que les peces de la vida encaixin de forma espontània. Músic, pare, emprenedor, currante, amic… El Sergio és tot ell un ball de màscares que amb veu profunda ens omple i se’ns fa curta l’hora. Però ens queda com sempre l’off the record. Ens canta en directe i recordem anècdotes de concerts improvisats i viatges als límits d’un mateix. Li fem la carta astral en directe i ens acomiadem sota la pluja hores més tard parlant de l’última porta.
En Sergio agafa la guitarra i ens interpreta la cançó “Raíz” de El Circo de las Mariposas, preciosa, mentre la seva filla canta al seu costat. Ah!, ens regala un final èpic cantant una cançó improvisada a ritme de rumba, l’estudi esdevé una festa on canalitzar tot lo parlat.