Visitem l’Elisabet Farrés al seu bosc particular. Una casa preciosa amb un aire a mig camí entre un Atelier de Montmartre. La Bet és professora de religió i filosofia. És llicenciada en teologia i atea. Creu en l’església, però no en Déu. Perquè l’església la fa i la porta gent i la gent, especialment els catalans, fan coses. I si són pels altres millor.
Parlem del Rossinyol, la pedania d’Òdena on viu fa anys amb la seva família. Ens acull amb un berenar sopar excel·lent i recordem quan tot va estar a punt de desaparèixer en un incendi forestal no fa gaires anys.
Conversem sobre símbols i art, sobre Déu, els alienígenes (en els qual no creu), sobre els astres (que tampoc creu). Defensa la ciència com a futur de la humanitat. Una humanitat amb valors, això sí. Creu sobretot en valors col·lectius i de repartiment just de la riquesa.
L’hora passa volant i la música celta irlandesa i la sagrada es barrejen amb intensitat. Canta, dibuixa, pinta… Ho fa tot, però diu al principi del programa: no sóc artista.