Una sobretaula tan divina com terrenal, ens visita la Montse Márquez. Va ser visitadora mèdica i ara està postulant al Monestir de Sant Benet de Montserrat. Un canvi radical de vida.
Ens trobem una ànima profunda i viscuda, que ens impacta tant que es fa el silenci al jardí del Quico, que és on ens trobem amb un bon vi a la taulaa petició de la nostra convidada. In vino veritas.
Déu, la vida, la recerca, el patiment que ens porta a trencar les zones de confort… Parla amb una inspiració que no sembla sols personal sinó veritablement transpersonal.
La seva aparença de persona viatjada i viscuda no encaixa gens amb l’estereotip que tenim de les monges. Ens explica del seu règim d’adaptació, i parlem de la recerca d’un Déu personal en temps de ciència i tecnologia, que ella tan bé coneix.
La tertúlia d’avui és com una epifania mística, entre la paraula i el silenci que només trenca la música: La Flor de Loto.
“Del que no es pot parlar és millor guardar silenci.”
